Oriol Gracià - Blog

'La volta dels 25' del Marc Serena

2011-05-30T23:06:00.014+02:00

L'any 2009, en Marc Serena acabava de complir els 25 quan va començar la volta al món. Durant un any, s'havia proposat de visitar 25 països per entrevistar 25 joves de 25 anys. Era una idea que enganxava, sonava bé però, de fet, qualsevol excusa podia ser bona per viatjar... i també per no fer-ho. Qui no ha preparat maletes que finalment mai no ha utilitzat? La decisió de deixar-ho tot i donar la

La Pastora (2): La novel·la

2011-03-08T21:21:00.013+01:00

Donde nadie te encuentre // Alicia Giménez Bartllet // Premi Nadal, 2011// Destino (Castellà) - Columna (català) A ‘Donde nadie te encuentre’, Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1951) fa un retrat de Florencio Pla Messeguer, un maqui de sexe ambigu —patia pseudohermafrodisme masculí— nascut a la comarca dels Ports. Conegut popularment com la Pastora, durant el franquisme, aquest guerriller va

La Pastora (1): La història d'un segrest

2011-03-07T01:59:00.017+01:00

. El dia 10 d'agost de 1951 —dia de Sant Llorenç— ma iaia Dolores va dormir amb 70.000 pessetes sota el coixí. Jo no la vaig arribar a conèixer, però a casa sempre ho he sentit a dir. El més intrigant d'aquella història familiar, però, no n'és la xifra —una quantitat de diners prou suculent ara fa seixanta anys— sinó el destí d'aquell feix de bitllets. Es veu que al maqui la Pastora havia

De taula en taula a l’Alvèrnia

2010-12-19T14:27:00.029+01:00

Dissabte al migdia, en arribar au Puy, vam aparcar no gaire lluny del mercat setmanal de la place du Plot, just quan les parades tancaven. Pagesos i ramaders ja recollien els tendals, però encara vaig tenir temps de comprar-hi una peça de fromage du pays aux artisons (de vaca i fermentat amb aràcnids), dos formatgets de cabra més aviat secs i un saucisson de porc aux chataignes. Sense saber-ho,

"Donasses": Aurora Bau

2010-10-06T10:53:00.010+02:00

Josep Pla va escriure un sèrie llibres de retrats literaris —si no m'erro, sis volums— que va titular «Homenots». La paraula pot sonar una mica grotesca però no tenia cap sentit despectiu, sinó tot el contrari, assenyalava un cert prestigi dels personatges sobre els que versava. L'any 2006, emulant l'obra planiana, Marta Pessarrodona va publicar «Donasses», un recorregut per les grans figures

Los últims passadors

2010-10-01T08:31:00.008+02:00

Fa dos anys i escaig, la revista Descobrir Catalunya em va encarregar un reportatge sobre els últims transbordadors del Delta de l'Ebre. Últims perquè ja llavors s'havia projectat el nou pont que havia d'agilitar el pas d'una riba a l'altra. "Sóc conscient que alguns treballadors de la zona han de creuar el riu més de quatre vegades al dia. en hores punta, els cotxes

Hivernació estival

2010-09-24T15:01:00.006+02:00

Fa dies que no escric al bloc. No és que no haja tingut res pou pertinent per comentar, simplement la calor m'estova el cervell i, a l'estiu, posar-me a pensar davant l'ordinador em fa venir basques. Però ara que tornen els dies de boira m'he proposat de reanimar aquesta mena de llibreta digital, moribunda des de fa mesos. Per començar li he fet un rentat de cara, li he canviat el nom i hi he

La mística de la foto

2010-05-04T12:07:00.010+02:00

Jordi Gual és un fotògraf de le vella escola, que ni tan sols té càmera digital. Vam arribar a ell gairebé per casualitat, buscant històries per fer un documental amb els companys de la Universitat Autònoma. I la seua història, i també la de la seua filla Natàlia, han superat les expectatives, i en escreix. Els vam conèixer fa uns mesos i cada nou dia que ens trobem, cada conversa

Els viatges d’Ibrahim el Tortosí (IV)

2010-02-09T19:18:00.024+01:00

(Aquesta sèrie comença aquí). El viatge de Cracòvia a Oswiecim (Auschwitz, en alemany) va durar una hora i escaig i en arribar-hi em vaig sentir descol·locat. Res era com m’ho havia imaginat. Esperava trobar-hi molts turistes i tot de cartells indicant l’entrada en un camp desolat, amb filats i barraques de fusta. Però l’autobús ens va deixar en un pàrquing gairebé buit, amb poca gent, i envoltat

Guillermina la barcelonista

2010-02-07T12:52:00.011+01:00

Quan era menut, per casa corria un vinil de la Guillermina Motta, d’aquells amb una sola cançó per cara. El disc portava per títol Gillermina Motta la Barcelonista i potser per això en el meu difús imaginari infantil el nom de la cantant porta els colors blau i grana. Tot plegat ho havia gairebé oblidat fins la setmana passada, quan fent tertúlia al Cafè de les Delícies, a la rambla del Raval de

Els viatges d’Ibrahim el Tortosí (III)

2010-01-25T23:35:00.010+01:00

Un dels trams més interessants del periple "europeu" d'Ibrahim ibn Ga'qub al-Turtuxi coincideix amb la seva arribada a l'actual Polònia, regió que ell anomena el "regne dels eslaus de Miecislau". La seua estada en aquells territoris va coincidir amb els primers anys del regnat d'aquest rei —el primer rei cristià de la zona—, un període que marca el punt d'inici de la història de Polònia com a

Els viatges d'Ibrahim el tortosí (II)

2010-01-05T01:38:00.019+01:00

Ja vaig comentar en l’anterior apuntantiga mesquita i, també, una de les jueries més ben conservades de Sefarad (nom amb que els jueus coneixien la Península). que m’atreia la idea d’investigar la vida del tortosí Ibrahim ibn Ga’qub per ser jueu i per treballar, a la vegada, sota les ordres del califa de Còrdova. I és que els estereotips contemporanis contraposen jueus i musulmans, però això no

Els viatges d’Ibrahim el tortosí (I)

2009-12-28T01:29:00.008+01:00

La revista Sàpiens de gener —que des d’avui ja es pot trobar als quioscos— dedica un reportatge al viatge que el jueu tortosí Ibrahim ibn Ga’qub va fer per l’Europa Central i de l’Est a finals dels segle X. Els seus relats —que per primera vegada deixaren constància escrita de ciutats com Praga i Cracòvia— descobriren “noves” societats en un moment en què els contactes entre al-Àndalus i el

Tapes tortosines

2009-12-23T17:10:00.015+01:00

La Tasca Bohèmia de Tortosa ofereix una de les llistes de tapes més àmplies de la ciutat. El problema és que tanca en cap de setmana i de vegades es fa difícil poder-ne gaudir. Per sort hi ha alternatives igualment interessants: al restaurant l’Olivera —que obre els dissabtes i els diumenges, aquest sí— hi serveixen una sèpia molt tendra, els sipions fregits són exquisits, els bunyols de

Bye, Bye Escòcia o l’Auld Lang Syne

2009-10-14T09:55:00.009+02:00

Demà torno a Catalunya i aquesta nit m’he acomiadat d’Escòcia i de la seua gent ballant en un Ceilith, en un concert de danses tradicionals celtes. Música en viu, parelles fent saltirons, faldes de quadres i la companyia de la Kate, amb qui he compartit pis els darrers dos mesos i mig. Un bon final d’estada. Marxo d’Escòcia amb la motxilla plena de bones experiències però amb la sensació

Misteri a la Rosslyn Chapel

2009-10-04T13:53:00.014+02:00

Malgrat que la Rosslyn Chapel és una de les esglésies més antigues d'Escòcia, el renom internacional li va arribar ara fa pocs anys, amb la publicació del Codi da Vinci, quan Dan Brown va situar-hi una de les últimes escenes de la novel·la. La localització no és aleatòria, i és que la capella —construïda en un poblet dels afores d’Edimburg— és coneguda per la complexitat i el misteri de la seua

Sobre fantasmes i finestres al cementeri

2009-10-01T01:03:00.021+02:00

Edimburg és una ciutat molt visitada pels ghost hunters, els caçadors de fantasmes. De fet, diverses empreses ofereixen visites guiades nocturnes pels cementiris de la ciutat, on es veu que l’activitat de les ànimes malignes hi és molt alta. El preu de l’entrada acostuma a incloure una petita llanterna, i fa gràcia veure tot de punts de llum que es mouen entre la foscor mentre s’expliquen

Ciutats amb mirador

2009-09-23T14:43:00.008+02:00

M’agraden les ciutats que pugen i baixen, construïdes sobre el turó i la plana, amb desnivells que donen perspectiva al paisatge, que et permeten sobrevolar les cases i la trama urbana amb la mirada. A Edimburg, per exemple, hi ha dos punts des d’on es pot veure la ciutat des de dalt. El primer és el castell, una fortalesa medieval, des d’on es domina tot l'horitzó. L’edifici —que és alguna cosa

La Festa del Renaixement a Le Puy-en-Velay

2009-09-22T23:15:00.031+02:00

He passat el cap de setmana a la ciutat de Le Puy-en-Velay —al Massís Central Francès— on s’hi celebrava la Fête du Roi l’Oiseau, un festival de recreació històrica que guarda estrets vincles amb Tortosa, on des de fa 14 anys s’hi organitza un esdeveniment similar. De fet, el primer cop que vaig visitar Le Puy-en-Velay (Lo Puèi de Velai, en occità) va ser amb al Ball de Cavallets de la Festa del

Perdre's

2009-09-08T11:46:00.007+02:00

Vaig fer un clic al googlemaps per comprovar on era el número cinc del carrer Fettes. Hi havia d'anar per fer un encàrrec i com que quedava relativament a prop (mitja horeta a peu, segons els meus càlculs) vaig pensar que no feia falta malgastar els diners en un taxi. Vaig memoritzar recorregut i trama urbana confinant en la meua capacitat d'orientació. El cas, però, és que em vaig acabar perdent

Vallfogona de Riucorb

2009-08-24T22:23:00.038+02:00

La inauguració del museu dedicat al poeta tortosí Francesc Vicenç Garcia —un dels pocs representants de la migrada literatura barroca en català— serà una bona excusa per tornar a Vallfogona de Riucorb. Al poble, hi vaig ser ara fa un any en una caminada estiuenca per aquell racó de la Conca de Barberà, limítrof amb l’Urgell i la Segarra. Vaig començar la ruta a Segura, un nucli aturonat encerclat

Calaix de sastre

2009-08-11T12:05:00.011+02:00

El Fringe Festival d'Edimburg és una mena de calaix de sastre... vull dir que hi cap una mica de tot: des d'obres de gran format a espectacles en sales de només una vintena de persones, passant per representacions en espais tancats (teatres, esglésies, pubs...) o en carrers i places. Aquesta diversitat també es fa notar en la qualitat. Cada dia s'hi representen més de 700 espectacles. Òbviament,

King Kong i la "nessiemania"

2009-07-30T10:57:00.010+02:00

Malgrat que les cròniques medievals ja parlen d'en Nessie (el monstre del llac Ness) la nessiemania va nàixer als anys trenta del segle passat. El 1933, coincidint amb l'estrena del primer King Kong, els Estats Units van viure una explosió de la mostermania. Un periodista escocès va aprofitar l'eufòria per publicar la crònica d'un suposat albirament de la fera del llac Ness i en poques setmanes

Viatge amb tren (Harry Potter II)

2009-07-20T17:51:00.017+02:00

L'escriptora J.K. Rowling viatjava amb tren quan li va arribar la inspiració i va imaginar per primera vegada el personatge de Harry Potter. No sabem si és per això que el tren apareix en tots els llibres de l'aprenent de bruixot mes famós del món, però el que sí podem assegurar és que el Hogwarts Express de les novel·les és, en la realitat, un tren de vapor que encara funciona en el nord

Mallorca, punt i a part

2009-05-31T00:27:00.015+02:00

22 números del Descobrir, 68 propostes de rutes i 31 comarques recorregudes. Aquest és el recompte que feia fa uns dies, durant el viatge de tornada de Mallorca, la darrera i última parada de les meues col·laboracions mensuals a Can Descobrir Catalunya. Durant dos anys, aquestes escapades pels territoris de parla catalana han nodrit bona part dels escrits d’aquest bloc. Fa temps que tenia ganes

Estranger al Sénia

2009-05-08T11:53:00.012+02:00

La Tinença de Benifassà és un dels racons més solius de les nostres terres, un terreny isolat per la geografia dura i accidentada. La millor manera d’arribar-hi és vorejant el riu Sénia. L’altre dia, però, hi vam anar a parar entrant per la zona alta, per la pista que hi arriba des del Caro. A Fredes vam fer la primera parada. El poble, és un llogarret atractiu i menut que no deu passar de la

Sobretaula a Le Puy

2009-04-15T00:00:00.018+02:00

Passejar pel nucli antic de Le Puy en Velay em fa enveja, especialment, quan el comparo amb el centre històric de Tortosa, encara decadent, malgrat els avenços dels darrers anys. Enfilar la costa de la cathédrale, pujar a la vierge o "escalar" la chapelle de Saint Michelle són rituals indispensables de qualsevol visitant. Però més enllà de l'esplendor patrimonial, el que més m'atreu d'aquesta

Formentera a cop de pedal

2009-04-07T20:03:00.019+02:00

… a poqueta nit, quan el Sol s’apaga lentament mentre violeta, taronja i blau es fonen en l’horitzó.Fragment de L’hora violeta de Montserrat Roig Amb prou faena podíem avançar. El vendaval frenava les bicletes i cada pedalada era un malbaratament d’energia. Cansats d’una cursa a contracorrent, vam parar a Es Caló de Sant Agustí, un racó mariner resguardat al peu de la muntanya de Sa Mola, a

Per les vinyes de Can Bonastre

2009-03-24T20:37:00.018+01:00

Si ho hem de jutjar pels colors del paisatge, l’hivern no és la millor època per passejar entre vinyes. Segurament, les vistes són més afavoridores a l’estiu, quan els ceps s’omplen de fulles de verd humit; o a la tardor quan muden a tons grocs i rogencs. L’excusa d’una de les meues darreres excursions no era la només la descoberta de la natura —vaig fer un interessant recorregut amb bicicleta

Els cargols a la llauna de Cal Pepito

2009-02-08T23:54:00.011+01:00

Per anar picant ens han tret una coca cruixent, de pasta fina, coberta amb tires d'albergínia i pebrot, amb alguns bocins d'arengada. També ens han servit un vi negre de la casa (Casa Patau, de Menàrguens. D.O Costers del Segre), suau i fresc. El plat estrella de la menjada han estat els cargols a la llauna, cruixents però prou tendres per poder-se punxar sense que es trenquessin, amb el punt

Des del castell de Paüls (Postals V)

2009-01-30T22:09:00.012+01:00

Al davant queden els serrats de la Tossa, a la dreta el coll de la Gilaberta i el Montsagre. De cara a l’est es veu el perfil de la Serra de Cardó i s’intueix el curs del riu Ebre. Aquesta postal l’he presa des del mirador de l’antic castell de Paüls, al darrere mateix de l’església vella i damunt les teulades del poble. Des d’aquí s’albira tota la fondalada: a la serra hi predominen els pinars

L'aire del Montseny (Postals IV)

2009-01-24T23:19:00.017+01:00

Una de les meues assignatures pendents és pujar al Turó de l'Home. De moment m'he hagut d'aconformar amb vistes del cim des de les serres del seu voltant. La setmana passada, de camí a l'ermita de Santa Susana (a prop del nucli de Montseny), el punt més alt del massís desprenia una fumarola d'aire hivernal. Si us agrada la muntanya, gaudiu d'aquesta postal i assaboriu, també, del poema L'aire

Les fagedes desfullades del Matagalls

2008-12-15T17:07:00.012+01:00

Els serrats del Montseny estaven enboirats. Feia fred i en arribar a Viladrau, el xim-xim matinal ja era aiguaneu. No feia massa bon horatge, però teniem massa ganes de caminar com per ajornar l'excursió al Matagalls, una de les muntanyes més emblemàtiques del massís. En arribar al capdamunt (s'enfila fins als 1.697m.), la nuvolada ens han privat de les vistes sobre el Turó de l'Home, les Agulles

Londres subasta fusta del Port

2008-12-01T19:33:00.009+01:00

Potser algú de vosaltres haurà sentit a dir que la fusta utilitzada durant la construcció de la Mesquita de Còrdova, cap als segles IX i X, provenia dels boscos del Port. No es tracta de cap elucubració d'historiadors d'anar per casa. Ho confirmen diversos especialistes amb entitat, com per exemple Margarita López, directora d'estudis d'investigació i investigació de la Fundació de Cultura

Alberg de Ceuró

2008-10-18T13:40:00.017+02:00

Val la pena pujar-hi, simplement, per assaborir les vistes. El Prepirineu queda al nord i les serres de Comiols i de Montsec a ponent. El petit nucli solsonenc de Ceuró està format per quatre cases –literalment parlant- arraulides sobre un turó arrodonit a tocar dels camps de blat de la fondalada, perllongades per les espesses pinedes de la serra de Castellar de la Ribera. La rectoria (habilitada

Bar Jai-Ca

2008-10-04T14:01:00.011+02:00

Quan em demanen per un bar de tapes de Barcelona acostumo a recomanar el Jia-Ca, a la Barceloneta. M'agrada pel menjar que hi serveixen però també per la decoració d'antany amb neveres de fusta, lleixes amb càntirs i fotografies signades per patums de l'òpera catalana o futbolistes de quan mon pare era més jove. El bar ocupa una de les cantonades més sol·licitades del barri. Trobar-hi lloc és

Estels del sud

2008-09-19T01:20:00.015+02:00

Es diu Estels del Sud, però ben bé podrien ser del nord o de l'est. És una simple qüestió de posicionament polític i cultural sobre el mapa. Com que el meu marc de referència són els Països Catalans hagués optat per dir-ne Estels de la Cruïlla, un nom més ajustat, crec, a una travessa excursionista que transcorre pel nord del País Valencià, el sud-est d'Aragó i el sud de Catalunya, vorejant el

Vall de Lord

2008-09-09T10:09:00.024+02:00

Quan ens hem posat a caminar el cel estava rúfol. Aparentava un dia de mal oratge però el sol covat ha acabat traient el nas entre la nuvolada. Humitat matutina, claror esmorteïda i bona temperatura per caminar. Què més calia? Hem pres el sender que des de Sant Llorenç de Morunys porta a la Vall de Lord. Des de les pastures que reposen a la falda de la serra del Port del Comte s'entreveien les

Masia Font de l'Oca. L'Espluga de Francolí

2008-09-04T18:36:00.026+02:00

Sota el piano de l’entrada s’hi havia refugiat l’abat de Poblet durant la Guerra civil. L’instrument —ara una mica tronat— discimula bé l’entrada a l’amagatall d’aquell casalici, una masia del segle XVIII arranjada amb tics modernistes ara fa cent anys. De l’estança en destaquen els baixos de les parets recoberts amb peces prismàtiques i senefes de coloraines fetes d’algun material —una mena de

Una màquina d'espantar ocells de nit

2008-06-12T17:33:00.007+02:00

Una màquina d'espavilar ocells de nit (Edicions de 1984) és un recull de vuit narracions interrelacionades —a mig camí entre l'assaig i l'autobiografia— protagonitzades per personatges vinculats al món de la cobla. El que m'ha atret més d'aquest relat del periodista, filòleg i músic Jordi Lara, no és la temàtica en si, sinó les reflexions sobre la pugna entre tradició i modernitat o sobre les

Menorca i les petjades de Lluís Companys

2008-05-17T11:35:00.013+02:00

Quan a la bellesa d'un paisatge hi afegeixes històries personals que s'hi hagen desenvolupat, l'interès per l'indret adquireix una altra dimensió. Aixó és, més o menys, el que m'ha passat aquesta setmana a Menorca, on hi he anat per motius laborals. Aquesta illa —segurament, la més verge de les tres balears, sense comptar Formentera i Cabrera— amaga racons captivadors. Cales tranquil·les i

Ramon Cabrera sota el plat

2008-02-20T22:41:00.023+01:00

De vegades, sota el plat del restaurants s'hi amaguen històries interessants. Em refereixo a allò que es pot llegir a les estovalles individuals de paper que decoren el parament de la taula. Fa unes setmanes, a les estovalles d'una pizzeria del nucli històric de Girona hi vaig trobar un poema enyoradís de Miquel Martí i Pol: "I tornaré a Girona quan bufi tramuntana per perdre'm en silenci pels

Paisatges tocats per la tramuntana

2008-02-09T11:35:00.005+01:00

Les darreres setmanes he estat en dues ocasions a l'Empordà. Una de les excursions més interessants ha estat la visita del Castell del Montgrí i de l'Ermita de Santa Caterina, que queda just al darrere de la fortificació si venim des de Torroella. El paisatge té una bellesa àrdida, modelada per la tramuntana. La vista que s'obté des de les torres de la fortalesa és mangífica: la desembocadura del

Pel cim de Sant Jeroni

2007-12-14T23:59:00.005+01:00

Diuen que és el cor de Catalunya. Des del cim de Sant Jeroni (1224), al capdamunt de la muntanya de Montserrat, s'albira tot el Principat: els Pirineus, les Alberes, el Montseny, Collserola, la Serra del Monsant, el Massís dels Ports... Dimecres, els primers rajos de sol compensaven la fredor matinera sobre les meues galtes rogenques. En una de les meues "expedicions periodístiques" vaig passar

El país dels Pirineus

2007-10-18T23:55:00.004+02:00

Com que el cap de setmana passat era un mica més llarg de l'habitual, vaig aprofitar per pujar a Andorra per visitar la Cinta, que ja fa un bon grapat de mesos que hi treballa de periodista. Feia temps que no hi havia estat i en part em va decebre. El turisme de neu i l'afany capitalista han desvirtuat el país dels Pirineus. Hi anava a fer senderisme (a preparar uns reportatges que m'havia

Setmana volcànica

2007-09-24T23:59:00.006+02:00

La Garrotxa ha estat el colofó final de la meues vacances. Podríem dir que he passat una setmana volcànica: de les muntanyes de tonalitats fosques de la zona volcànica de l'Auvergnia (regió de Le Puy en Velay) he fet cap als paisatges olotins, replets de muntanyes amb forma de con i pedres tosques. Passejar per la Fageda d'En Jordà, la Vall de Sant Aniol o de Bianya m'ha servit per agafar la

Tortosa i Le Puy en Velay: vides paral.leles.

2007-09-18T23:55:00.018+02:00

Quan conceixes Le Puy en Velay t'adones la gran quantitat de paral.lelismes que guarda amb Tortosa: la ciutat està situada en una zona emminentment rural, hi viuen al voltant de 35.000 habitants, és capital de bisbat i celebra una festa del Renaixement. A les proximitats hi neix la Loire i una de les associacions europees més actives en l'àmbit de la protecció dels rius -Sos Loire vivante- hi ha

Televisió amb arrels a l’Ebre

2007-09-06T01:21:00.002+02:00

Sintonitzo Canal Català Ebre i és una llàstima que el concurs telefònic de torn (emès des de la l'àrea metropolitana de Barcelona) acapari tantes hores de programació d’una televisió local. Volia veure la retransmissió de les Festes de la Cinta i m’he quedat a l’estacada. Ho tonaré a provar una mica més tard, a veure si hi ha més sort. L’anècdota posa en evidència que el procés de

Un cafè, senyor Panxampla!

2006-08-12T18:04:00.005+02:00

El Café de l’Industrie, a Carcassona, fa olor de postal en blanc i negre. Entre decoració austera i envellida, a les parets hi predomina una amalgama de fotografies rovellades pel pas del temps: imatges de la cité médiévale, retrats d’algun equip de futbol amateur, pòsters del Che Guevara o cartells desgastats de Georges Brassens, Jacques Brel i Léo Ferrer, els tres grans de la cançó francesa.